Bruixes del Nord, va nàixer espontàniament a partir d’un grup de dones que formaven part de les Associacions de veïns de Torreguitart i Ca N’Oriach i que sempre s’havien mogut entre els Diables de Can Deu i el Drac de Sabadell. Amb la intenció de crear una versió femenina dels diables, i amb la decidida determinació d’impulsar esdeveniments de caire solidari per causes justes i de participar i formar part de l’ampli ventall d’activitats culturals de la ciutat, van ser les pioneres a Catalunya en crear un grup de correfoc, exclusivament per dones; amb molta il·lusió i ganes d’oferir grans espectacles de foc.

Tot el que envolta a les Bruixes del Nord recorda a les llegendes medievals sobre el món de la bruixeria i la màgia. Però, lluny de recrear aquestes fantasies i malgrat l’estètica màgica de les bruixes, la colla es desmarca des de sempre dels continguts esotèrics i el que si vol es projectar una figura històrica, la de la bruixa, desvirtuada pels contes de fades i perseguida per l’Església.

Certament les bruixes eren dones rebels i intel·ligents, amb coneixements que no eren comuns entre les dones i tampoc entre els homes de l’època i era per aquests mateixos mèrits i no perquè fessin esoterisme, que representaven una amenaça pels poderosos d’aquella societat.

Des dels inicis, han estat característiques identificatives de les Bruixes del Nord, la nostra vestimenta, força original i de disseny i fabricació pròpies, de la que destaquen les capes llargues, els inconfusibles barrets de cucurull típics de les bruixes, les escombres com a maça i un maquillatge fantàstic que sempre ha estat l’admiració de tothom qui participa dels nostres espectacles.

Tot això, junt amb les espurnes de foc i les danses al ritme de la percussió, constitueixen els ingredients de la poció màgica que, des de 1.987, la nostra colla ha anat repartint pels diferents barris de la nostra ciutat i per indrets de tot Catalunya i d’Espanya, aportant sempre un toc feminista a les festes del foc. Aquesta ha estat, i segueix sent, la nostra modesta aportació al manteniment de la cultura tradicional catalana del foc.